Becada a la planxa.
La becada és molt preuada pels caçadors, per la bonesa de la seva carn.
Aquest cop l'he cuinat més senzill i de veritat queda molt bona.
L'he tallada, he separat els pits i les cuixes. Els pits els he deixat sense l'os i filetejat.
Ho he posat tot a macerar tota una nit amb oli, llimona i all trinxat, sal i pebre. Tapat en un taper.
El dia seguent ho he tret i le fet a la planxa, no ho deixeu coure massa estona.Mes aviat vol esser cuit foc fort, volta i volta.
Xocarem pa amb tomàquet i ja teniu un bon àpat. També ho podeu acompanyar d'una torrada feta el caliu i mitja copa de vi negre.
Espero que us agradi aquesta recepta.
Bon profit!!!
La carne que se deja a macerar es la mejor!! Sale un plato que te faltan dedos para chupar.
ResponderEliminarExcelente plato.
Un beso, guapa. Feliz finde.
Para la carne de caza es lo mejor, dejarla macerar un día para otro.Así queda tierna.
EliminarSon carnes que se tienen que experimentar mucho en la cocina, no son nada fáciles y eso me gusta.
Muchas gracias por estar tan atenta con mis publicaciones,te lo agradezco guapa.
Un beso grande y feliz fin de semana .
No he probat mai la becada (tot i que moltes vegades he escoltat de les seves bondats). D'aquesta recepta m'ha agradat la sencillesa, i sobretot l'acompanyament (aquell pa amb tomàquet!! jejejej)
ResponderEliminarCuina d'emergencia
http://cuinademergencia.blogspot.com
EliminarJoan R. López, tinc la sort de poder cuinar aquest tipus de carn de caça, perquè el meu germà Àngel és caçador.Jo encantada d'experimentar.
És complicat de trobar peces de caça si no es coneix algun caçador.
Ara si per exemple la carn de senglar, sí que sen comença a trobar en zones com Girona.
Un petó i gràcies per el comentari.
Jo no sóc massa de carn de caça, però aquesta recepta me la guardo pel meu home que va recopilant maneres de cuinar-la per quan fan una trobada d'amics! sembla que si que és molt apreciada aquesta au!!
ResponderEliminarGràcies Eva Macià
EliminarUn petó.